Tarragona segueix estant bruta!!! Aquest govern tampoc funciona
Ja fa una mica de temps, en època del «tarragonisme radical i brillant» del nostre anterior alcalde que vaig publicar al «Punt» i al «Diari de Tarragona» un article on protestava per la bruticia que cada vegada més assolava la nostra estimada ciutat i aprofitava per convidar al Sr. Nadal i la resta del seu govern aprofitant unes sàvies paraules del gran Oliver Cronwell a que marxèssin.
La veritat és que tenia moltes esperances dipositades en el -aleshores- futur alcalde Ballesteros.
Ha passat més d’un any des del començament de «L’Era Ballesteros» i bé, benvolguts conciutadans, encara que em dolgui, us haig de donar la meva opinió: DECEPCIONANT!.
Tarragona continua estant bruta, molt bruta, de fet fa fàstic! Els carrers estan bruts, el servei de neteja és, en el millor dels casos, deficient. És una autèntica vergonya que s’hagin gastat una quantitat indecent de diners dels ciutadans de Tarragona per a instal·lar un sistema de contenidors soterrats que no funciona bé -algú em pot explicar que és el que passa amb els contenidors de matèria orgànica?-.
Les polítiques culturals fan pena, millor dit no fan ni pena, al cap i a la fi, hi ha política cultural a la nostra ciutat? Suposo que hores d’ara Tarragona deu haver retirat la seva candidatura a ser capital europea de la Cultura el 2016, al cap i a la fi, en quins equipaments culturals es farien les diferents activitats durant la capitalitat? Continuarem tenint com a únic teatre el Metropol amb un aforament totalment inadequat? Estarà enllestit a temps el Teatre Tarragona amb un aforament igualment inadequat? Faran els concerts al Palau de Congressos amb una acústica que dona vergonya malgrat haver llençat diners i diners en un sistema d’acústica totalment inútil?
L’administració local no funciona, permeteu-me un exemple: fa uns mesos, abans que comencès l’estiu, vaig presentar dues instàncies a l’Ajuntament. A la primera instància els feia una reclamació per les molèsties ocasionades per l’alarma de la Casa Castellarnau que va estar sonant durant tota una nit, sense que la Guardia Urbana -als quals vaig trucar per telèfon per a queixar-me- ens donèssin als veïns cap altra opció que, textualment, aguantar-nos. Demanava, en aquesta primera instància, que l’Ajuntament m’informès sobre que havia passat i quines mesures s’havien pres per a sol·lucionar-ho, a la vegada que els reclamava per les molèsties ocasionades per no haver pogut descansar durant tota una nit. La resposta de l’Ajuntament ha estat… ho podeu imaginar?… efectivament, CAP.
A la segona instància, sol·licitava a l’Ajuntament informació sobre un local de restauració, instal·lat a prop de casa. Nomès demanava si el local en qüestió tenia llicència, en cas afirmatiu quin tipus de llicència i quin horari havia de complir l’establiment ja que en ocasions ens causa a alguns veïns molèsties sonores que van bastant més enllà dels horaris contemplats a les ordenances municipals. Una vegada més, la resposta de l’Ajuntament ha estat…. sí, efectivament, RES DE RES.
Recordo que en el moment de presentar ambdues instàncies, al costat meu, un altre concituadà, presentava al nostre Ajuntament la documentació acreditativa d’haver complert amb tots els requisits per a que se li retornès una fiança que havia hagut de constituïr per a fer unes obres. El senyor, molt amablement, li preguntava al funcionari de torn, que quan li tornarien la fiança. El funcionari -servidor públic en teòria, encara que cada vegada més, i especialment els de l’Ajuntament, s’han convertit en poc més que una càrrega pública que em de suportar tots els ciutadans- li contestà que com que tot estava molt clar, la devol·lució es realitzaria molt ràpidament. El ciutadà, insistent, li demanà que volia dir amb «molt ràpidament» si volia dir una setmana… La funcionària -si en aquest cas era una senyora- li contesta que no, que tan ràpidament no pot ser, però que potser en dues setmanes… Jo, no puc més i els interrompo, informo al ciutadà que en termes «ajuntamentils» molt ràpid vol dir en aproximadament un parell de mesos, però que perfectament podien ser més. El ciutadà, ja una mica emprenyat, li diu a la funcionària -que a banda de llençar-me una mirada assassina no desmenteix les meves afirmacions- que com podia ser, que quan ell va haver de pagar li van donar només una setmana. Davant aquesta afirmació, i per horror de la funcionària, em veig obligat a tornar a interrompre per informar al ciutadà que no, que ni molt menys li van donar un termini de set dies per a pagar les taxes i fiances corresponents, que només li van donar un termini de 24 hores per a realitzar aquelles gestions; com que tenia feina em veig obligat a deixar-los discutint sobre la «caradura» que té l’Administració de la nostra ciutat.
Això és tan sols un petit exemple del que es pot trobar un ciutadà en la seva lluita diaria davant l’administració.
No pretenc humiliar ni faltar-li el respecte a tots els funcionaris. Em consta, ja que els tracto en el desenvolupament de la meva professió, que hi ha grans professionals en el si de l’Administració Pública, a Hisenda (AEAT no a Hisenda de l’Ajuntament), a la Seguretat Social (bé, aquí hi ha una mica de tot, la veritat sigui dita), a la Subdelegació del Govern, a les diferents policies (i no, no accepto la Guardia Urbana com a policia ni com a animal de companyia), als Hospitals, a les Escoles… però sincerament a l’Ajuntament cap ni un!
A la meva anterior diatriba, m’acomiadava amb una frasse de Cromwell: «porteu massa temps aquí asseguts per al bé que heu fet. Marxeu us dic!…» per a no repetir-me, i donant-li un darrer vot de confiança al nostre alcalde Ballesteros, m’acomiado amb unes altres frasses també de Cromwell:
Aquell que deixa de ser millor a cada pas que dona simplement deixa de ser bó
Mai es va tan lluny com quan no es sap cap a on es va
Sigues exigent amb els altres, però sigues més exigent amb tu mateix
Apunts des de la Plaça del Pallol 
Deja un comentario